EL PUNT. Barcelona
Catalunya, Balears i Andorra refunden l'Institut Ramon Llull
Els tres governs signen un acord per fomentar la llengua catalana a l'exterior. L'Institut Ramon Llull és la plataforma comuna idònia per a la projecció exterior de la llengua i la cultura catalanes. Així ho van acordar ahir els representants dels governs d'Andorra, les Illes Balears i Catalunya, que van decidir refundar l'organisme per garantir-ne la màxima representativitat: per una banda, el govern de les Illes es tornarà a incorporar als òrgans de direcció de l'Institut, i a Andorra es crearà una fundació que esperonarà la projecció internacional de la llengua.
Els tres executius van signar ahir una declaració conjunta d'intencions que preveu reincorporar el govern de les Illes Balears als òrgans de direcció de l'Institut Ramon Llull (IRL), així com la creació d'una fundació amb seu a Andorra per garantir la màxima representativitat de l'organisme. Els acords es formalitzaran durant el primer trimestre de l'any 2008. En aquest temps caldrà modificar els estatuts del consorci de l'IRL perquè les Balears es tornin a integrar a l'ens (seguint l'esperit fundacional de l'any 2002); també s'activarà la tramitació necessària per adequar l'organisme tant al marc jurídic d'Andorra (tenint en compte que es tracta d'un Estat diferent) així com als marcs estatutaris de les Illes Balears i de Catalunya.
El vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, el president del govern balear, Francesc Antich, i el ministre de Cultura i Ensenyament Superior del govern d'Andorra, Juli Minoves, van escenificar ahir el pacte al santuari de Cura (Pla, Mallorca). La refundació de l'IRL té com a objectiu essencial integrar-hi els tres executius per treballar per la projecció exterior de la llengua i la cultura catalanes. «Queda clar que l'Institut Ramon Llull deixa de ser l'instrument de projecció de la llengua catalana del govern de Catalunya i que esdevé l'instrument de projecció de la llengua catalana dels governs que la tenen per pròpia», va assenyalar Carod. El vicepresident català va subratllar que «mai com ara els territoris de llengua catalana havien arribat a un acord com el d'avui», i va qualificar l'acord com «un gest d'autoestima amb nosaltres mateixos». Antich i Minoves van defensar la necessitat dels tres governs d'unir esforços en la defensa i la projecció exterior de la llengua.
Els tres executius van signar ahir una declaració conjunta d'intencions que preveu reincorporar el govern de les Illes Balears als òrgans de direcció de l'Institut Ramon Llull (IRL), així com la creació d'una fundació amb seu a Andorra per garantir la màxima representativitat de l'organisme. Els acords es formalitzaran durant el primer trimestre de l'any 2008. En aquest temps caldrà modificar els estatuts del consorci de l'IRL perquè les Balears es tornin a integrar a l'ens (seguint l'esperit fundacional de l'any 2002); també s'activarà la tramitació necessària per adequar l'organisme tant al marc jurídic d'Andorra (tenint en compte que es tracta d'un Estat diferent) així com als marcs estatutaris de les Illes Balears i de Catalunya.
El vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, el president del govern balear, Francesc Antich, i el ministre de Cultura i Ensenyament Superior del govern d'Andorra, Juli Minoves, van escenificar ahir el pacte al santuari de Cura (Pla, Mallorca). La refundació de l'IRL té com a objectiu essencial integrar-hi els tres executius per treballar per la projecció exterior de la llengua i la cultura catalanes. «Queda clar que l'Institut Ramon Llull deixa de ser l'instrument de projecció de la llengua catalana del govern de Catalunya i que esdevé l'instrument de projecció de la llengua catalana dels governs que la tenen per pròpia», va assenyalar Carod. El vicepresident català va subratllar que «mai com ara els territoris de llengua catalana havien arribat a un acord com el d'avui», i va qualificar l'acord com «un gest d'autoestima amb nosaltres mateixos». Antich i Minoves van defensar la necessitat dels tres governs d'unir esforços en la defensa i la projecció exterior de la llengua.
Catalunya, Andorra i les Illes Balears s’uneixen ara per treballar a favor de la projecció de la llengua i la cultura catalana. L’organisme escollit per dur a terme aquesta tasca ha estat l’Institut Ramón Llull (IRL). Aquest organisme, fins ara, ja treballava amb qualsevol recurs que permetés aprofundir en el coneixement de la nostra llengua i la nostra cultura. Però, ara la seva tasca serà d’un àmbit més ampli per que la intenció d’aquest pacte és popularitzar i donar a conèixer qui som fora dels nostres països. El pacte polític comporta una nova reestructuració de l’IRL que situa com a encarregats d’aquesta feina els tres executius: Carod-Rovira, Antich i Minoves. Per tant, l’IRL ja no només serà un institut exclusivament cultural en favor del català sinó que, a més a més, també serà una eina política. Semblar ser, que llengua i política tornen a ser indestriables. Si més no, l’acord entre les tres forces és productiu i assegura més proteccionismes per al català. A més a més, la firma dels executius d’Andorra i de les Balears els responsabilitza d’acceptar el català com a la llengua pròpia.
És per això que en aquest pacte no hi és València? Doncs resulta ara que no voler admetre que el valencià és el que es coneix com a català meridional, treu a València l’oportunitat de projectar la seva cultura. A no ser, és clar, que la seva cultura sigui una altra. La notícia parla dels “territoris de la llengua catalana” però no ens diu si València hi era convidada. Segurament, després de la supressió de TV3 al seu territori no va ser així. Mitjans com TV3 són els organismes més representatius de la cultura de la nostra nació. Suprimir-los és donar l’esquena a Catalunya. I no només això sinó que TV3 poder era un problema per la política valenciana per que les idees que deixa entre veure aquest mitja, com passa amb qualsevol altre, no deuen ser del gust de la popular Generalitat Valenciana. Però, cal reconèixer que popular va ser la majoria absoluta que va escollir als dirigents valencians. El que passa és que per culpa d’això la minoria és queda sense l’alternativa ideològica de TV3 entre els mitjans i vet aquí on resta la manipulació silenciosa dels futurs vots.
El que importa, però, és que el català sembla que prengui noves embranzides i això ens dona bones perspectives sobre la nostra llengua. És bo que se’ns conegui arreu, sobretot per que l’obligació de l’Estat Espanyol de promoure i estendre el coneixement de totes les llengües oficials sovint no es compleix. La primera tasca de l’IRL podria ser donar a conèixer la cultura catalana al territori espanyol i intentar desmentir tots els falsos tòpics fills de la falta d’informació i coneixença. Després, promoure el màxim reconeixement del català dins la UE.
Tothom sap que en la llengua és allò en que ens identifiquem. La llengua pot treure o posar fronteres a tot individu. Sovint, és el punt més important de discursos polítics unificadors de territoris o de discursos amb territoris esquerdats. És obvi el paper polític de la llengua i només es demana a aquest nou pacte que no es faci demagògia ni estratègies polítiques retorçudes en nom del català. Això aniria en contra de nosaltres mateixos. Cal promoure la nostra llengua tant fora dels territoris en que s’usa com dins. Cal promoure el català dins d’aquests territoris i fer que sigui una llengua sana la que coneixeran arreu d’on arribi l’IRL.
No hay comentarios:
Publicar un comentario