LA PERSONALITAT I L'ESTÈTICA PRÒPIES DE CADA MITJÀ

LLIBRE D’ESTIL

DIARI AVUI

El llibre d’estil del diari Avui va ser publicat l’any 1997 per l’Editorial Empúries a Barcelona. L’objectiu d’aquest llibre és trobar un model de llengua el punt de partida del qual és l’Institut d’Estudis Catalans per tal de trobar un registre periodístic adequat a l’estàndard de masses. És a dir, un model que sigui literari, culte i enciclopèdic però que alhora arribi a quants més lectors millor. Això és el que explica la presentació de Ricard Fité. No obstant això, aquesta idea és insuficient davant la normalització lingüística incessant que dona per a cada situació un registre lingüístic determinat. Davant d’aquestes possibilitats el llibre d’estil d’aquest diari pretén ser un llibre d’informació sobre la correcció lingüística i evitar així aquells errors que poden ser fruit, senzillament, de la normativa. Un fi pràctic d’un llibre d’estil és també facilitar la feina als treballadors del mitjà. Cal tenir en compte que un llibre d’estil ha de poder ser sempre ampliable i millorable segons les necessitats del diari o del seu públic. A més a més, de fixar l’estil periodístic i la sistematització del llenguatge, el diari d’estil és la base sobre la que es crearà el caràcter del diari.

Els punts principals d’aquest llibre són quatre: ‘model de llengua, normes de redacció, vocabulari de dubtes i annexos’.

El primer apartat explica les característiques del registre periodístic que cal usar a l’Avui i els criteris que hauran de seguir els redactors per establir el model de llengua que han de seguir sense allunyar-se de la llengua que usen habitualment els seus lectors. Aquest punt prega per una llengua correcta i que alhora sigui comunicativa i informativa al màxim fent esment, però, a les excepcions que puguin sorgir. S’explica com cal escriure els estrangerismes i quins són els tòpics del periodisme que cal evitar. Per acabar, s’aconsella una manera de redactar que faciliti la comprensió que estigui basada en la construcció de frases directes i curtes. El segon punt, ‘normes de redacció’ esmenta les normes que cal seguir alhora de redactar abreviatures, símbols, xifres, entre d’altres expressions que poden generar dubtes. La part que segueix és la part més extensa i prova de solucionar qualsevol dubte que pugui tenir un redactor. És un diccionari de dubtes que resol els problemes sobre el significat etimològic, entre d’altres, de qualsevol terme. I, per acabar, l’última part anomenada ‘annexos’ fa un recull de cóm cal transcriure noms provinents de llengües que no tenen alfabet llatí; ens dóna una llista de totes aquelles expressions quotidianes que no poden ser acceptades pel diari per que s’escapen de la normativa i, finalment, s’ofereix una llista de totes aquelles expressions habituals que sense entrar dins la normativa són acceptables gràcies a l’aval de lingüistes i per raons filològiques.


El més interessant d’aquest llibre d’estil és que, a més a més, de forjar la personalitat del diari Avui és una eina bàsica per als seus periodistes per que els hi facilita molt la seva feina i suposo que això augmenta la velocitat de la seva tasca, cosa que és molt important en el món de la comunicació de masses en el que vivim. Entre aquesta dèria per la millor informació, per l’exclusiva i per la pressa per estar informats o la por a no estar-ho, poder redactar la millor notícia en el menor temps possible és la clau d’èxit del mitjà.