CATALUNYA RÀDIO I RAC
PRIMER LLIBRE D'ESTIL PER ALS MITJANS ORALS DE LA LLENGUA CATALANA
Va ser després del franquisme que els mitjans van reprendre la llengua catalana. Com a conseqüència de la repressió passada i la ràpida evolució del català cap a l’any 1939 era necessària una normativa lingüística que estandarditzés la nostra llengua. Un dels primers mitjans en intentar això va ser el diari Avui, del qual ja n’heu vist el llibre d’estil. Però, hi ha qui creu que durant els següents anys a la dictadura, l’Avui va cometre l’error de voler ser excessivament català. Cercava totes aquelles expressions que més s’allunyaven del castellà però alhora també s’allunyava de la parla habitual dels seus lectors. És per això que el llibre d’estil que ja he analitzat canvia tan d’això que ús explico ara. Els objectius són ser informatiu sense posar barreres entre el diari i el lector.
Les primeres normatives del català estaven enfocades sobretot a la llengua escrita. La necessitat d’una normativa per la llengua oral va sorgir amb l’arribada de la televisió i la ràdio en català. Al 1983, la llei va permetre obrir un servei públic de televisió i ràdio de la Generalitat de Catalunya. Es posava en marxa la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), i la llengua vehicular havia de ser el català. La responsabilitat d’un mitjà institucional era doncs oferir un català elaborat que servís com a referent a tots els catalanoparlants. Aquesta estandardització era feina dels lingüistes i alhora dels periodistes dels mitjans els quals són els que fan l’estil i el llenguatge del seu mitjà. És aquesta la feina que recullen els llibres d’estil i que, igual que la premsa, també tenen tots els mitjans.
Catalunya Ràdio va ser la primera emissora en crea en seu propi llibre d’estil. Va ser al 1986 i es coneix com a Orientacions per a l’ús de la llengua a Catalunya Ràdio i RAC. El lingüista i periodista que va dirigir la feina d’aquest llibre també va ser Ricard Fité, el qual s’ha encarregat de fer el pròleg del llibre d’estil de l’Avui de 1997. El llibre de Catalunya Ràdio i RAC recull 68 consells per a l’ús lingüístic i estilístic de les dues emissores i s’adreçava als periodistes que redactaven els textos i als lingüistes que els corregien. Un cop més, l’objectiu d’aquesta obra és oferir uns criteris als treballadors del mitjà alhora d’utilitzar el català. Els consells de les Orientacions... constitueixen la primera versió del model de llengua de les ràdios de la CCRT que planificava la llengua i la adequava segons els registres. Però, aquest llibre ens diu d’entrada que no és un fi en ell mateix sinó que és la base que anirà evolucionant i millorant amb el català i els mitjans. Les qüestions sobre normativa encara no apareixien en aquest llibre sinó que vindrien amb la gestant segona part (Principals faltes davant del micròfon). Per tant, el primer llibre d’estil no recollia encara cap normativa sinó que es centrava en l’estil radiofònic dels dos mitjans. Cal remarcar, que en contra de l’estil correccionista de l’Avui, la ràdio acceptava aquells termes que s’apropaven al castellà si també s’apropaven a l’oient, és a dir, que s’escollien ja des de bon començament els més usuals.
El contingut de les Orientacions... posava doncs de manifest un nou estil que defugia de ser solsament de correcció aplicada als mitjans de comunicació. Així, La primera part del model d’aquestes dues ràdios institucionals conté dos blocs força diferenciats: el primer és de caràcter general i teòric i el segon és de caràcter pràctic. En el primer s’inclouen apartats com: ‘els registres’, ‘la varietat estàndard’, ‘el model radiofònic’, etc. En el segon: ‘llengua escrita antiradiofònica’, ‘contra els tòpics’, ‘preferències i limitacions a partir de l’ús’ i ‘convencions’.
El model d’aquestes emissores de ràdio es caracteritza per quatre aspectes: el treball per l’estàndard de masses de ràdio, la diferenciació dels registres expressius i la adequació de la llengua per a cadascun d’ells, el seguiment de la normativa de l’IEC, i finalment, les convencions pròpies.
La curiositat d’aquest llibre d’estil és, doncs, que va establir un model de llengua alternatiu al dels primers mitjans, escrits i orals, en català. Buscava, més que la correcció lingüística, l’adequació comunicativa. Aquesta es basava en estandarditzar la llengua alhora que s’adequava a cada registre radiofònic. És a dir, s’adaptava a cada context. És clar que per a una ràdio és molt més important que l’oient entengui ràpidament la informació que se li està oferint encara que no estigui en la normativa més correcta. Era aquest factor, l’oralitat, el que feia canviar els llibres d’estil. Calia equilibrar la balança entre la normativa i la situació comunicativa del moment i, així, facilitar la comprensió del missatge a l’oient. Orientacions per a l’ús de la llengua a Catalunya Ràdio i RAC va ser el primer llibre d’estil que va intentar fixar els criteris d’ús del català a la ràdio, un català que era funcional i referencial i que potenciava seguir la normativa.
PRIMER LLIBRE D'ESTIL PER ALS MITJANS ORALS DE LA LLENGUA CATALANA
Va ser després del franquisme que els mitjans van reprendre la llengua catalana. Com a conseqüència de la repressió passada i la ràpida evolució del català cap a l’any 1939 era necessària una normativa lingüística que estandarditzés la nostra llengua. Un dels primers mitjans en intentar això va ser el diari Avui, del qual ja n’heu vist el llibre d’estil. Però, hi ha qui creu que durant els següents anys a la dictadura, l’Avui va cometre l’error de voler ser excessivament català. Cercava totes aquelles expressions que més s’allunyaven del castellà però alhora també s’allunyava de la parla habitual dels seus lectors. És per això que el llibre d’estil que ja he analitzat canvia tan d’això que ús explico ara. Els objectius són ser informatiu sense posar barreres entre el diari i el lector.
Les primeres normatives del català estaven enfocades sobretot a la llengua escrita. La necessitat d’una normativa per la llengua oral va sorgir amb l’arribada de la televisió i la ràdio en català. Al 1983, la llei va permetre obrir un servei públic de televisió i ràdio de la Generalitat de Catalunya. Es posava en marxa la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), i la llengua vehicular havia de ser el català. La responsabilitat d’un mitjà institucional era doncs oferir un català elaborat que servís com a referent a tots els catalanoparlants. Aquesta estandardització era feina dels lingüistes i alhora dels periodistes dels mitjans els quals són els que fan l’estil i el llenguatge del seu mitjà. És aquesta la feina que recullen els llibres d’estil i que, igual que la premsa, també tenen tots els mitjans.
Catalunya Ràdio va ser la primera emissora en crea en seu propi llibre d’estil. Va ser al 1986 i es coneix com a Orientacions per a l’ús de la llengua a Catalunya Ràdio i RAC. El lingüista i periodista que va dirigir la feina d’aquest llibre també va ser Ricard Fité, el qual s’ha encarregat de fer el pròleg del llibre d’estil de l’Avui de 1997. El llibre de Catalunya Ràdio i RAC recull 68 consells per a l’ús lingüístic i estilístic de les dues emissores i s’adreçava als periodistes que redactaven els textos i als lingüistes que els corregien. Un cop més, l’objectiu d’aquesta obra és oferir uns criteris als treballadors del mitjà alhora d’utilitzar el català. Els consells de les Orientacions... constitueixen la primera versió del model de llengua de les ràdios de la CCRT que planificava la llengua i la adequava segons els registres. Però, aquest llibre ens diu d’entrada que no és un fi en ell mateix sinó que és la base que anirà evolucionant i millorant amb el català i els mitjans. Les qüestions sobre normativa encara no apareixien en aquest llibre sinó que vindrien amb la gestant segona part (Principals faltes davant del micròfon). Per tant, el primer llibre d’estil no recollia encara cap normativa sinó que es centrava en l’estil radiofònic dels dos mitjans. Cal remarcar, que en contra de l’estil correccionista de l’Avui, la ràdio acceptava aquells termes que s’apropaven al castellà si també s’apropaven a l’oient, és a dir, que s’escollien ja des de bon començament els més usuals.
El contingut de les Orientacions... posava doncs de manifest un nou estil que defugia de ser solsament de correcció aplicada als mitjans de comunicació. Així, La primera part del model d’aquestes dues ràdios institucionals conté dos blocs força diferenciats: el primer és de caràcter general i teòric i el segon és de caràcter pràctic. En el primer s’inclouen apartats com: ‘els registres’, ‘la varietat estàndard’, ‘el model radiofònic’, etc. En el segon: ‘llengua escrita antiradiofònica’, ‘contra els tòpics’, ‘preferències i limitacions a partir de l’ús’ i ‘convencions’.
El model d’aquestes emissores de ràdio es caracteritza per quatre aspectes: el treball per l’estàndard de masses de ràdio, la diferenciació dels registres expressius i la adequació de la llengua per a cadascun d’ells, el seguiment de la normativa de l’IEC, i finalment, les convencions pròpies.
La curiositat d’aquest llibre d’estil és, doncs, que va establir un model de llengua alternatiu al dels primers mitjans, escrits i orals, en català. Buscava, més que la correcció lingüística, l’adequació comunicativa. Aquesta es basava en estandarditzar la llengua alhora que s’adequava a cada registre radiofònic. És a dir, s’adaptava a cada context. És clar que per a una ràdio és molt més important que l’oient entengui ràpidament la informació que se li està oferint encara que no estigui en la normativa més correcta. Era aquest factor, l’oralitat, el que feia canviar els llibres d’estil. Calia equilibrar la balança entre la normativa i la situació comunicativa del moment i, així, facilitar la comprensió del missatge a l’oient. Orientacions per a l’ús de la llengua a Catalunya Ràdio i RAC va ser el primer llibre d’estil que va intentar fixar els criteris d’ús del català a la ràdio, un català que era funcional i referencial i que potenciava seguir la normativa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario