EL LLENGUATGE COM UNA ADAPTACIÓ
El llenguatge humà és una facultat nascuda de la necessitat evolutiva de la nostra espècie. És a dir, en algun punt de la evolució els nostres avantpassats prehistòrics van tenir la necessitat de comunicar-se amb un sistema de signes i van haver de crear el llenguatge per tal de sobreviure.
RESUM:
El llenguatge humà és una facultat nascuda de la necessitat evolutiva de la nostra espècie. És a dir, en algun punt de la evolució els nostres avantpassats prehistòrics van tenir la necessitat de comunicar-se amb un sistema de signes i van haver de crear el llenguatge per tal de sobreviure.
RESUM:
El text ens exposa la teoria defensada per Pinter’n’Bloom segons la qual el llenguatge és també una part de la nostra selecció natural. Ens diu que ‘és una complexa adaptació biològica’. Alhora, el text ens diu que aquesta teoria ha fet nàixer diferents opinions al respecte amb les seves corresponents teories alternatives. Moltes d’aquestes estan sent provades amb nous anàlisis que tenen en compte quin llenguatge seria fruit d’una mera adaptació i quin no. Bloom, per defensar la seva idea ens fa un recorregut analític sobre el disseny del llenguatge.
La màgia del llenguatge resideix en la capacitat de generar i permetre intercanviar infinites idees en i entre les persones. A més a més, funciona de manera estructurada i amb so. Les paraules de que està fet permeten memoritzar infinits conceptes, és a dir, infinit lèxic mental. Segons Ferdinand de Soussure, ‘la paraula és un signe arbitrari, una connexió entre una senyal i un concepte que comparteixen els membres d’una comunitat’. Aquesta senyal, gràfica o sonora, faria que aparegués el mateix concepte en tots els parlants de la mateixa llengua si el coneixen. Aquesta capacitat per entendre els símbols és tan efectiva com la capacitat per usar-los.
La màgia del llenguatge resideix en la capacitat de generar i permetre intercanviar infinites idees en i entre les persones. A més a més, funciona de manera estructurada i amb so. Les paraules de que està fet permeten memoritzar infinits conceptes, és a dir, infinit lèxic mental. Segons Ferdinand de Soussure, ‘la paraula és un signe arbitrari, una connexió entre una senyal i un concepte que comparteixen els membres d’una comunitat’. Aquesta senyal, gràfica o sonora, faria que aparegués el mateix concepte en tots els parlants de la mateixa llengua si el coneixen. Aquesta capacitat per entendre els símbols és tan efectiva com la capacitat per usar-los.
El text continua analitzant la gramàtica d’una llengua o la capacitat per combinar els signes i paraules en expressions i oracions més llargues. Una oració pot ser definida com una seqüència d’oracions que poden assemblar-se a la frase mare. Per tant, poden tenir una extensió molt variable. La capacitat d’abstracció de les estructures gramaticals juntament amb la sintaxi fan que la creació d’oracions amb diferents continguts no tingui límits. La seva comprensió es garanteix per que el llenguatge està estructurat. En aquestes estructures, la sintaxi és la part de la gramàtica que combina les paraules i verbs en construccions lèxiques. A més a més de l’ordre, per entendre una oració cal veure quina és la informació que va lligada al predicat. Una altra part de la gramàtica és la morfologia. És un altre mètode de combinació i en formen part, per exemple, els prefixes i els sufixes. Quant al so, el sistema que tracta i combina les estructures morfo-fonològiques d’una llengua és la fonologia. Aquesta part és la que ens permet tenir tan vocabulari.
Juntament amb la gramàtica, els altres sistemes intel·lectuals que té el llenguatge i que interactuen entre si són: la percepció, l’articulació, el coneixement conceptual i el coneixement social.
Per fer un anàlisi crític, el text continua amb una avaluació de les teories alternatives a la possibilitat que el llenguatge sigui una adaptació des del punt de vista biològic. Una d’elles ens diu que el llenguatge no és una adaptació d’ell mateix al contrari del que passa amb altres facultats cognitives com per exemple ‘la intel·ligència en general’ o ‘l’aprenentatge cultural’. Aquestes alternatives són difícils d’avaluar per que no hi ha cap teoria sobre elles traduïble a llengua humana. Totes elles necessiten diferents mecanismes i alhora en necessiten també en els diferents camps com la visió, el control motor, etc. La capacitat d’adquirir i utilitzar ‘la llengua’ també requereix conèixer els mecanismes adaptats per a dur a terme aquesta tasca. El text també ens diu que el llenguatge és universal arreu de les societats i que té un disseny universal. A més a més, el llenguatge té un esdevenir ontogenètic. És a dir, els nens passen una sèrie d’etapes d’aprenentatge que culmina amb el domini de la llengua local. l’estudi sobre l’adquisició del llenguatge demostra que sinó s’ensenyés cap llengua als nens, n’acabarien desenvolupant una de pròpia. Els problemes en aquesta adquisició de la llengua van lligats el terme ‘intel·ligència en general’ per que són els efectes de desordres neuronals i genètics.
Juntament amb la gramàtica, els altres sistemes intel·lectuals que té el llenguatge i que interactuen entre si són: la percepció, l’articulació, el coneixement conceptual i el coneixement social.
Per fer un anàlisi crític, el text continua amb una avaluació de les teories alternatives a la possibilitat que el llenguatge sigui una adaptació des del punt de vista biològic. Una d’elles ens diu que el llenguatge no és una adaptació d’ell mateix al contrari del que passa amb altres facultats cognitives com per exemple ‘la intel·ligència en general’ o ‘l’aprenentatge cultural’. Aquestes alternatives són difícils d’avaluar per que no hi ha cap teoria sobre elles traduïble a llengua humana. Totes elles necessiten diferents mecanismes i alhora en necessiten també en els diferents camps com la visió, el control motor, etc. La capacitat d’adquirir i utilitzar ‘la llengua’ també requereix conèixer els mecanismes adaptats per a dur a terme aquesta tasca. El text també ens diu que el llenguatge és universal arreu de les societats i que té un disseny universal. A més a més, el llenguatge té un esdevenir ontogenètic. És a dir, els nens passen una sèrie d’etapes d’aprenentatge que culmina amb el domini de la llengua local. l’estudi sobre l’adquisició del llenguatge demostra que sinó s’ensenyés cap llengua als nens, n’acabarien desenvolupant una de pròpia. Els problemes en aquesta adquisició de la llengua van lligats el terme ‘intel·ligència en general’ per que són els efectes de desordres neuronals i genètics.
Les bones teories sobre l’adaptació del llenguatge són aquelles que proven de fer-ne una traducció matemàtica per tal d’extreure’n la seva mecànica. Per contra, són inadequades aquelles que només tenen en compte el funcionament psicològic de la llengua. El text també diu que la teoria de l’evolució del llenguatge ha permès als biòlegs preveure l’evolució social tal i com es deduiria d’estudiar altres aspectes, com el sexe, l’agressivitat o la cooperació. Tots ells, aspectes socials.
Segons Nowak, com que cada concepte ve designat per un so diferent i els conceptes són molt amplis, la semblança entre emissions de so pot fer que hi hagi errors en la seva percepció i per tant, també en el concepte que volen referir. També ens diu que la limitació de sons pot ser evitada amb la recombinació de sons i paraules per tal que identifiquin el nou concepte. La capacitat per fer paraules i ser associades a un nou significat forma part de la fonologia en tan que és la propietat universal del llenguatge. La sintaxi i la semàntica evolucionen quan deixen d’usar sons i paraules per fer-ne servir de noves. Nowak d’acord amb Bloom, veuen la sintaxi inanalitzable per que les seves combinacions possibles són infinites.
La teoria del llenguatge com adaptació preveu en la seva part bioquímica que hi hagi gens amb efectes diferents alhora de fer evolucionar el llenguatge. Per exemple, existeixen persones amb dificultats en la parla o amb disminucions psicològiques que poden fer que el llenguatge no evolucioni o que ho faci de manera anormal. La segona tesi de la teoria és que el llenguatge està lligat a diferents gens i no a un de sol assegurant així una millor evolució i selecció natural. L’últim punt i el més important d’aquesta teoria és que fa de la història de l’evolució del llenguatge una total evidència.
L’evolució pot definir-se com els canvis en les nostres freqüències genètiques. Segons els canvis o mutacions genètiques que hi pugui haver, el llenguatge entès com qualsevol altre caràcter humà evolucionarà d’una manera o d’una altra. La teoria de Bloom utilitza models matemàtics i simulacions per ordenador per desxifrar els punts que ha tingut o tindrà el llenguatge en la seva història evolutiva.
Bloom creu que aquesta teoria i les seves prediccions són només el principi de l’estudi de l’evolució del llenguatge, el qual ha pres molta importància des de 1990. Creu que els avanços en l’evolució del llenguatge faran alhora créixer les seves propietats universals i que, a més a més, serà possible descobrir els gens que causen desordres en la llengua i el seu estudi.
Bloom creu que aquesta teoria i les seves prediccions són només el principi de l’estudi de l’evolució del llenguatge, el qual ha pres molta importància des de 1990. Creu que els avanços en l’evolució del llenguatge faran alhora créixer les seves propietats universals i que, a més a més, serà possible descobrir els gens que causen desordres en la llengua i el seu estudi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario