PRÀCTICA: PUNTS CLAU

EL LLENGUATGE COM UNA ADAPTACIÓ

IDEES PRINCIPALS:

• El llenguatge humà és un facultat nascuda de la necessitat evolutiva de la nostra espècie amb l’objectiu de permetre la supervivència. Pinter’n’Bloom defensa la teoria que el llenguatge és una part més de la nostra selecció natural.
• Cada proferència del llenguatge és una connexió amb un concepte determinat que tots els parlants competents reconeixen i són capaços d’utilitzar gràcies a l’estructura, sistematicitat i productivitat infinita de la llengua.
• Una bona teoria sobre l’evolució del llenguatge ha de ser aquella que vol extreure una idea general del funcionament del llenguatge i fer-ne una traducció matemàtica. Una teoria que només té en compte els aspectes psicològics és insuficient.
  

IDEES SECUNDÀRIES:

• Per justificar que el llenguatge és una part de la nostra evolució, la teoria analitza la gramàtica, la sintaxi, la morfologia i la fonologia; i altres aspectes intel·lectuals com la percepció, l’articulació, el coneixement conceptual i el coneixement social.
• Existeixen teories alternatives que no creuen que el llenguatge sigui una adaptació evolutiva. Però, la seva avaluació és complicada.
• El llenguatge té una estructura universal i té un disseny universal. La capacitat per adquirir-lo també depèn de mecanismes que sembla que tenim de manera semblant a la innata. El llenguatge és una necessitat i si no ens n’ensenyessin en desenvoluparíem un propi.
• La sintaxi, la gramàtica i la morfofonologia evolucionen amb la productivitat infinita de la llengua, cosa que en dificulta un anàlisi complet.
• La teoria del llenguatge com a adaptació preveu que aquest vingui lligat a diferents gens o a un de sol com a garantia d’una millor selecció natural ja que podem definir l’evolució com a canvis en el nostre material genètic.